Mito y realidad de la transición política española : una mirada desde la izquierda radical
Pastor, Jaime

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 229-237
ISBN 9788437062938

El treball defensa la rellevància, en els processos de transició, de l'acció col.lectiva i les opcions pràctiques en funció de les relacions de conflicte i negociació entre els actors socials per sobre de les determinacions estructurals o els plans preconcebuts per les élites. Proposa entendre la transició espanyola en termes de dialèctica entre el moviment antifranquista i la resposta pragmàtica d'un poder que no vol ser desallotjat per la força. Després d'una primera fase de "liberalització" a partir de la mort de Carrrero, bloquejada per la pressió social, la reforma Suárez aconsegueix legitimar-se socialment i a partir de 1977 el conflicte deixa pas a la negociació entre l'elit "reformista" i la de l'oposició, que es concreta en un seguit de pactes sobre el passat (oblit), el present (regles del joc per al sistema de partits) i el futur (monarquia, paper de l'exèrcit, unitat d'Espanya), als quals s'afegeixen, en el terreny social, els Pactes de la Moncloa. El resultat és, segons l'autor, l'abandó de la perspectiva de Ruptura i la realització de la reforma des de la legalitat. Els drets democràtics bàsics són establerts, però amb un seguit de restriccions i heretatges del passat, i amb la frustració de les expectatives de molts sectors participants en les mobilitzacions. Pastor reflexiona sobre el "fracàs de la Ruptura" i l'explica per la combinació de la recuperació de la iniciativa per part del bloc dominant amb les pròpies limitacions del moviment social. Això porta a un equilibri inestable que és aprofitat pel poder per, sota el xantatge del colpisme, arrossegar l'oposició al terreny de la negociació, amb la condició prèvia de la desmobilització. Sense centrar les responsabilitats en l'esquerra majoritària, l'autor afirma que la transacció és desigual: gran part de la vella elit manté les seves posicions de poder, mentre que el moviment opositor acaba desactivat.